L'HOMO SAPIENS
- ON VAN HABITAR? Van sorgir fa uns 150.000 anys a Àfrica. En concret, les seves restes fòssils més antigues foren trobades a Etiòpia. Des d’allà es van expandir i van arribar primer a Àsia (fa 100.000 anys), després a Austràlia (fa 60.000 anys), més tard a Europa (fa 40.000 anys) i per últim a Amèrica (fa 15.000 anys).

- CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES: L’Homo Sapiens pertany a la mateixa espècie que nosaltres. És a dir, si un humà actual s’aparellés amb un Homo Spaiens de sexe contrari, podrien tenir descendència. Anatòmicament són iguals a nosaltres. És el primer representant de l’home actual. La seva alçada mitjana era de 1,80 metres i la seva capacitat craniana quasi igual a la nostra. Com a trets particulars podíem assenyalar un mentó prominent i un nas ampli.
- MODUS DE VIDA: Per entendre aquesta part pararem atenció al material de què estaven fets els útils emprats a la prehistòria. La prehistòria es divideix en les següents etapes:
· Edat de Pedra
Els útils estaven fets de pedra.
Té dues etapes:
- Paleolític (Des de fa 1.500.000 anys fins fa 10000 anys)
Paleolític vol dir “pedra antiga”. S’utilitzaven instruments tallats en pedra a través de cops. Així, mitjançant cops s’aconseguia transformar les pedres perquè tinguessin fil tallant.
- Neolític [Des de fa 10000 anys (8000 a. C.) fins fa 8000 anys (6000 a. C.)]
Neolític significa “pedra nova”. A partir de llavors, perquè les pedres tallessin s’esmolaran o es poliran. Així doncs, es buscaran pedres que es puguin esmolar. Ara les pedres es poden reutilitzar. A partir d’aquell moment totes les eines de l’ésser humà es podran esmolar.
· Edat dels Metalls
Els utensilis es fabriquen amb metalls. Descobreixen un tipus de pedra que quan la posen al foc es fon, canvia de forma i un cop freda recupera la seva duresa. Llavors, utilitzen motlles per donar-li forma a aquesta pedra fosa. Segons els metall que s’utilitzi, parlem de tres etapes:
- Edat de Coure (6000 a. C. – 3000 a. C.)
- Edat de Bronze (3000 a. C. – 1000 a. C.)
- Edat de Ferro (1000 a. C. ...)
L’Homo Sapiens va aparèixer a Europa al Paleolític Superior. Aquest va començar fa 40000 anys i va acabar fa 10000. Va conviure amb el Neandertal durant 10000 anys, concretament els que van des de fa 40000 a 30000 anys enrere. Aleshores el Neandertal s’extingí. Eren dues espècies diferents, ja que no eren compatibles per a la reproducció. Va utilitzar una àmplia varietat d’eines. Aquestes no només estaven fetes de trossos de pedra o ossos, sinó que també solien utilitzar ivori i banyes de cérvol. Entre les eines més complicades estaven l’agulla d’os, l’ham, l’arpó i finalment l’arc i la fletxa. En aquesta etapa l’home utilitzava roba. Els botons i els ganxos eren d’os i de banya, i va inventar l’agulla. No sabia fer teles, però els cuirs d’animals cosits foren un bon substitut.
Vivien en harmonia amb la natura. Eren homes caçadors en pur estat salvatge. Per alimentar-se caçaven en grup, pescaven i recollien fruits silvestres. S’agrupaven en grups petits units per llaços familiars (clans) o en tribus (diversos clans junts). Solien utilitzar les coves per viure, a on la temperatura era sempre la mateixa i així evitaven el fred intens i la calor. També es resguardaven en cabanyes a l’aire lliure. Portaven una vida nòmada, es traslladaven d’un lloc a un altre, però no del tot. Podien habitar una cova temporalment per uns quants anys. De mica en mica van evolucionar cap al sedentarisme, que vol dir viure en un mateix territori de forma permanent. Es van establir en un llocs fixes, i en comptes de caçar es van dedicar a la ramaderia (ovelles, vaques) i al conreu de terres.
-
CULTURA I ART:
Tenien consciència de la seva existència, del futur i de la mort. Practicaven ritus funeraris. Van protagonitzar una explosió d’art i de creativitat que ha quedat plasmada, per exemple, a les pintures prehistòriques de les coves d’Altamira. Aquests tipus de dibuixos s’anomenen “pintures rupestres” i es realitzaven a les parets interiors o als sostres de les coves. Apareixen dibuixos de bisons, cavalls, cérvols, etc. que es representaven amb la intenció d’afavorir la caça. També apareixen dibuixos de mans. S’utilitzaven diversos colors com vermells, ocres i negres obtinguts de la natura (sang d’animals, argiles, carbó vegetal). D’altra banda, cal esmentar que van elaborar adorns com ara collarets de cloïsses o petxines, penjolls de dents, polseres, etc. perquè com tenien consciència de la mort volien celebrar seguir vius.

També van elaborar petites figures anomenades Venus, d’entre 5 i 25 cm d’alçada, les quals simbolitzen dones despullades. Solien ser de pedra calcària, os o ivori de mamut. Possiblement les utilitzaven com a amulets per afavorir la fertilitat. Una de les més famoses és la Venus de Willendorf.